RECLAMACIÓ DE QUANTITAT: PROCEDIMENT MONITORI
Autor: Yago Faura
Temps de lectura: 2 minuts
Font: Pròpia
El procediment monitori que regula els articles 812 i següents de la LEC és un procediment molt útil, pragmàtic, ràpid i econòmicament més assumible per segons quin tipus d’accions que tenen per objecte reclamar un deute que sigui líquid, determinat, vençut i exigible, atès que és una manera de poder recuperar judicialment la quantitat reclamada sense necessitat d’anar a judici i/o tenir que practicar prova que acrediti l’existència del deute, atès que només és necessari acompanyar la facturà, albarà o qualsevol altre document, inclús aquells unilateralment creat, que acrediti mínimament l’existència del crèdit.
L’admissió del procediment monitori implica que es faci un requeriment de pagament al deutor per tal que faci efectiu el pagament en termini de 20 dies hàbils (no es computen ni dissabtes, ni diumenges ni festius) i el deutor podrà fer alguna de les tres actuacions següents:
- Atendre el pagament dins del termini
- Oposar-se al requeriment, motiu pel qual s’haurà de discutir l’existència o procedència en el procediment que correspongui
- No fer cap de les dos opcions anteriors, quelcom que provocarà que el creditor pugui instar l’execució del deute i iniciar els tràmits d’embargament que, a més a més, incrementaran provisionalment el deute en un 30% per atendre les despeses, costes i interessos que se’n derivin del procediment d’execució.
Per la petició inicial del procediment monitori no és preceptiva la intervenció d’Advocat ni de Procurador, tot i que òbviament sempre és recomanable la intervenció dels referits professionals.
Algunes de les parts negatives de l’ús d’aquest tipus de procediments seria la no imposició de costes judicials al deutor que paga dins del termini conferit pel requeriment judicial que dimana de la petició inicial del procediment monitori (per tant, el creditor ha d’assumir les despeses de l’Advocat i Procurador que al seu cas hagi fet servir), llevat els monitoris relatius als deutes de Comunitats de Propietaris on sí que hi ha regulada específicament la imposició de costes al deutor tot i que pagui dins termini conferit; i la necessitat de notificar personalment el requeriment al deutor, de tal manera que la desconeixença del domicili del deutor i el resultat negatiu de les esbrinacions efectuades pel Jutjat implica l’arxiu del procediment i la necessitat d’instar el procediment judicial verbal o ordinari que correspongui, ja que la notificació per edictes no està prevista per aquest tipus de procediments excepte per als procediments que es reclamin depeses comuns de Comunitat de Propietaris d’immobles urbans.
El Tribunal Suprem fixa que els jutges a places de magistrats han de percebre el salari base d'un jutge
Autor: Yago faura
Temps de lectura: 3 minuts
Font: https://www.noticias.juridicas.com/
La Sala Contenciosa del Tribunal Suprem ha establert en tres sentències que els jutges destinats a places de magistrats, sense haver obtingut aquesta categoria, han de cobrar el sou base de jutge perquè és una retribució lligada a la categoria que s'ostenta i no a la destinació .
La Secció Quarta ha estimat tres recursos plantejats pel Ministeri de Justícia contra tres sentències de Jutjats Centrals del Contenciós que havien reconegut el dret dels jutges destinats a places de magistrats a cobrar el sou base corresponent a la categoria de magistrat.
Les sentències ara anul·lades argumentaven que els jutges que es troben en aquesta situació poden percebre el sou previst legalment per a la categoria de magistrat perquè el seu sou com a jutge no depèn exclusivament de la seva pertinença a aquesta categoria de jutge, sinó també a les condicions del lloc i una és la de la plaça que exerceixen realment.
Segons aquestes sentències, la situació d'aquests jutges és assimilable a les dels que exerceixen les funcions per substitució –suplències– que són designats sense ser membres de la carrera judicial, i perceben les retribucions del lloc per al qual són efectivament nomenats.
Un dels jutges afectats i personat ara com a part recorreguda va al·legar davant el Tribunal Suprem que a la mateixa feina hi ha d'haver igual remuneració.
L'Advocacia de l'Estat mantenia en els seus recursos que el sistema legal és nítid i que no ha estat alterat per la reforma introduïda per la Llei Orgànica 1/2009 de 3 de novembre, que va introduir la possibilitat que els jutges ascendits a magistrats continuïn a la plaça que ocupaven i que, en aquests casos, les vacants no cobertes pels jutges ascendits puguin ser cobertes per membres de la carrera amb categoria de jutge.
En el seu escrit, l'Advocacia de l'Estat ressaltava que el sou ha retribuït sempre el que el funcionari de carrera és i no el que fa, pel que el sou a la carrera judicial retribueix la categoria de qui l'exerceix amb independència del lloc de treball que ocupi.
La Sala contenciosa del Tribunal Suprem explica en la seva resolució que el recurs ha de ser admès perquè la sentència d'instància incorre en l'error de considerar que tots els criteris (categoria, antiguitat i característiques objectives del lloc) que estableixen els articles 403.3 de la LOPJ i 2 de la LR per integrar els diferents conceptes retributius fixos estan previstos o poden ser aplicats a diverses partides retributives fixes.
2 de la LR para integrar los diferentes conceptos retributivos fijos están previstos o pueden ser aplicados a diversas partidas retributivas fijas.