El procediment monitori que regula els articles 812 i següents de la LEC és un procediment molt útil, pragmàtic, ràpid i econòmicament més assumible per segons quin tipus d’accions que tenen per objecte reclamar un deute que sigui líquid, determinat, vençut i exigible, atès que és una manera de poder recuperar judicialment la quantitat reclamada sense necessitat d’anar a judici i/o tenir que practicar prova que acrediti l’existència del deute, atès que només és necessari acompanyar la facturà, albarà o qualsevol altre document, inclús aquells unilateralment creat, que acrediti mínimament l’existència del crèdit.

L’admissió del procediment monitori implica que es faci un requeriment de pagament al deutor per tal que faci efectiu el pagament en termini de 20 dies hàbils (no es computen ni dissabtes, ni diumenges ni festius) i el deutor podrà fer alguna de les tres actuacions següents:

- Atendre el pagament dins del termini

- Oposar-se al requeriment, motiu pel qual s’haurà de discutir l’existència o procedència en el procediment que correspongui

- No fer cap de les dos opcions anteriors, quelcom que provocarà que el creditor pugui instar l’execució del deute i iniciar els tràmits d’embargament que, a més a més, incrementaran provisionalment el deute en un 30% per atendre les despeses, costes i interessos que se’n derivin del procediment d’execució.

Per la petició inicial del procediment monitori no és preceptiva la intervenció d’Advocat ni de Procurador, tot i que òbviament sempre és recomanable la intervenció dels referits professionals.

Algunes de les parts negatives de l’ús d’aquest tipus de procediments seria la no imposició de costes judicials al deutor que paga dins del termini conferit pel requeriment judicial que dimana de la petició inicial del procediment monitori (per tant, el creditor ha d’assumir les despeses de l’Advocat i Procurador que al seu cas hagi fet servir), llevat els monitoris relatius als deutes de Comunitats de Propietaris on sí que hi ha regulada específicament la imposició de costes al deutor tot i que pagui dins termini conferit; i la necessitat de notificar personalment el requeriment al deutor, de tal manera que la desconeixença del domicili del deutor i el resultat negatiu de les esbrinacions efectuades pel Jutjat implica l’arxiu del procediment i la necessitat d’instar el procediment judicial verbal o ordinari que correspongui, ja que la notificació per edictes no està prevista per aquest tipus de procediments excepte per als procediments que es reclamin depeses comuns de Comunitat de Propietaris d’immobles urbans.